Alguns l'anomenen el bistec tàrtar dels
figaflors, però amb una preparació òptima aquesta especialitat d'origen venecià
esdevé un plat tant lleuger i refrescant com enèrgic i proteínic.
L’únic secret del carpaccio, apart que el producte sigui
bo, és que la carn sigui molt tendra, que es desfaci a la boca, i, sobretot,
que la matèria primera, amb l’amaniment, formi un tot homogeni, que es noti un
sabor conjunt.
El carpaccio que
m’agrada especialment és el de cérvol, que es prepara amb llimona, alfàbrega, i
un xic de formatge pecorino, de llet d’ovella, amb un toc de trufa. Intens i
deliciós.
L’exquisit carpaccio de ren,
tampoc té desperdici, el truc està en fumar-lo bé. I, sobretot, afegir-hi una salsa de fruits del bosc,
vermells i frescos, que contrasti amb el pebre verd.
I podría continuar amb el carpaccio de gambes i ceps, de
peu de porc, bacallà i el de bou amb tòfona i pinyons …
Una fan del carpaccio***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada