Una altre amanida d'estiu

Una amanida ben refrescant i hidratant, nutritiva i saludable. Pot ser una com aquesta... De tomaquet, rúcula, formatge fresc tipus Burgos llavors oleaginoses, fruita dessecada, i ceba tendra (en espècie) i oli d'oliva verge extra per a condimentar.

Així de simple, i ràpida de preparar, per a tenir un primer plat llest en gairebé 0 minuts...

Menjar saludablement no està renyit, per res, amb la falta de temps ....

Cada cosa pel seu temps, i les figues per l'agost ...

Carpaccio de figues amb pernil

Ingredients

    8 figues

    200 g de pernil serrà

    2 canons de vainilla

     1/2 l d'oli de gira-sol

Elaboració

Per a fer l'oli de vainilla, barregeu en un bol les llavors de la beina de vainilla i oli de gira-sol.
 Deixeu-ho reposar 2 hores perquè l'oli agafi el perfum. Pel que fa a les figues, peleu-les, partiu-les per la meitat i col.loqueu-les en un motlle rodó. Tapeu-les amb un full de paper dels que es fan servir en pastisseria, i "aixafeu" les figues amb l'ajuda d'una cullera (així tindran l'aparença de carpaccio). Deixeu-ho uns 20 minuts al congelador. Passat aquest temps, traieu el motlle i el paper i pinteu el carpaccio amb l'oli de vainilla. Ja per acabar, col.loqueu-hi els talls de pernil. Podeu decorar-ho amb una figa partida per la meitat i amb julivert.

UN TALLAT LLARG DE CAFÈ

Una amiga meva, amant del bon cafè, va tenir una època en la que va confondre els cambrers de mitja Comarca emparada per la petició de la gent que demana tallats curts de cafè, que tot cambrer entén, ella va optar per capgirar-ho i demanar el contrari: un tallat llarg de cafè amb llet natural. Els cambrers (i no només ells, que a les amiges això també ens va sobtar), se la miraven estranyats: què significa un tallat llarg de cafè? I la meva amiga, en una tasca pedagògica que s’aventurava inútil, els explicava que només volia un tallat amb dues gotes de llet natural. Ara no recordo si li feien gaire cas, però si una cosa se li ha de reconèixer a la meva amiga és que estava carregada de raons (i ho segueix estant).

El tema no ha perdut gens d’actualitat perquè encara costa una barbaritat que en aquest país serveixin els tallats com Déu mana. Si estem d’acord que un tallat no és un cafè amb llet petit, per què encara hi ha tants bars que posen el cafè i la llet al cinquanta cinquanta? El problema es transforma en tragèdia quan es té el costum de demanar un tallat amb la llet natural ja que llavors es corre l’elevat risc que te l’acabin servint tebi o, pitjor encara, fred, i, francament, un tallat fred és tan agradable com una cervesa calenta.

Tenint en compte que en molts locals el cafè ja és més car que una mitjana (per què la crisi no afecta al cafè i no existeixen promocions a un euro?), el mínim a exigir és que el tallat sigui de qualitat, encara que calgui anomenar-lo tallat llarg de cafè. 

Carpaccio de tomàquet

Netejar bé els tomàquets i tallar-los a rodanxes ben finetes i 

emplatar.

Picar amb la batedora l’all, les ametlles i l’alfàbrega. Quan ja està 

tot ben picat, deixar macerar en un bol amb oli d’oliva verge extra 

10 minuts abans de servir, amanir el carpaccio i afegir unes escates 

de sal.

Ingredients:

Tomàquet

All

Ametlla

Alfàbrega

Escates de sal

Oli d’oliva verge

CREMA DE PÈSOLS

Un aperitiu molt fàcil, bo i original, que també podeu servir com a 

primer i que us deixarà sempre bé. Bon profit, amics 

Bardaguerians!

PAS 1 / Posar els pèsols en un cassó i cobrir d'aigua calenta. Afegir 

la sal i posar a bullir tapats. Quan arrenquin el bull, destapar i 

coure 8 o 10 minuts a foc mig, fins que estigui tendres

PAS 2 / Triturar els pèsols amb l'aigua de cocció, procurant que 

quedi ben fi. Passar per un colador xinès o de malla per eliminar 

totes les pells. Afegir un polsim de pebre i remenar 

PAS 3 

/ Posar la sopa en gots baixos. Tallar el pernil a tires llargues i disposar enrotllat a sobre de cada got

Lluç al forn amb verduretes

INGREDIENTS.: 

• 2 rondanxes d’un dit de gruix de lluç,  u qualsevol peix blanc
• patates pelades i tallades en rodanxes d’un dit de gruix (suficients per cobrir el fons de la plata en una capa)
• farina
• 2 manats d’espinacs
• 2 alls
• 2 tomàquets de ramellet
• 1 grapat de pinyons
• 1 grapat de panses
• llet
• oli d’oliva
• galeta picada
• sal
• pebre bo
• pebre bord 

Preparació:

Assequeu els talls de lluç per eliminar l’excés d’aigua. Salpebreu-les, passau-les per farina i sofregiu-les lleugerament en oli d’oliva, només perquè agafin una mica de color de cada costat (vigileu que l’oli sigui prou calent, perquè si no, el peix queda com a bullit . Poseu-les  damunt de paper absorbent.

Netegeu i talleu els espinacs. Poseu-los dins un recipient fondo. Ratlleu les tomàquets i afegiu-les a les verdures. Incorporeu ara els alls picats molt finets, les panses i els pinyons. Afegiu-hi sal, pebre bo, pebre bord i un bon raig de l’oli d’oliva que heu emprat per fregir el peix (així la verdura agafarà  gustet). 

Sofregiu les rodanxes de patata a foc viu perquè agafin color, però no per coure-les del tot. Tot d’una que facin una mica de crosta, treieu.les de la paella i poseu-les damunt de paper absorbent.

Agafeu una rostidora metàl·lica (o de pyrex) gran. Cobriu el fons amb les patates (només una capa!). Ara, aboqueu amb molta cura llet damunt les patates de manera que el nivell del líquid quedi quasi al mateix de les patates, però sense cobrir-les. Col·loqueu damunt les troços de lluç i cobriu tota la superfície amb la mescla de verdures. Empolveu  la verdura amb galeta picada abundant (així la verdura no es socarrima ni s’asseca).

Enceneu el forn a 190º i en arribar a aquesta temperatura, enforneu.

Quan la galeta de la superfície és ben daurada, treieu del forn un moment i aixequeu amb molta cura la capa de verdura i el peix d’un cantó per comprovar si les patates són cuites. Ho seran si són tendres i s’han begut la llet. Si la galeta és daurada però veieu que les patates encara no han absorbit tota la llet, tapeu la superfície amb paper d’alumini i continueu la cocció fins arribar al punt indicat.

Deixeu reposar el plat 15 minuts fora del forn abans de servir-lo.

Podeu accompanyar-ho amb un vi penedesenc: NUN, Vinya dels Taus 2010

SPAGHETTI ALLE VONGOLE

Avui hem fet spaghetti alle vongole, un dels meus plats preferits. Són molt senzills de fer, només calen bons ingredients. 
Els espaguetis amb cloïsses son un dels plats més famosos i apreciats de la tradició culinària napolitana on han esdevingut un plat de referència per a les grans ocasions.

SPAGHETTI ALLE VONGOLE

Ingredients:

3-4 granets d’all

1 gotet d’oli d’oliva extra verge

Pebre (segons gust)

1 menat de julivert

400 gr. d’espaguetis

1 kg de cloïsses

1 gotet de vi blanc (opcional)

Preparació

Abans de començar a preparar aquest plat cal deixar les cloïsses amb aigua salada unes quantes hores perquè deixin anar les impureses i la sorra.

Es posen les cloïsses en una paella a foc fort fins que s’obrin. Aquí si volem hi podem afegir una mica de vi blanc i ens quedarà una salsa més gustosa.  Es retiren i el suc que han deixat es filtra amb un colador.

En una altra paella es fregeix l’allet tallat a làmines i abans que es dori massa s’hi afegeix el suc de les cloïsses i una mica de julivert per lligar la salsa.  Hi posem les cloïsses i ho deixem coure a foc lent durant uns cinc minuts.

Mentrestant posem a bullir els espaguetis en aigua abundant i sal fins que estiguin al dente i un cop fets els barregem  amb la salsa i les cloïsses.  Hi posem pebre i el julivert tallat ben petit per damunt i ho servim.